La maduració del suro és l'interval de temps (mínim 12 messos) durant el qual els fardos de suro en planxa resten apilats per la seva definitiva estabilització cel·lular i el·liminació de la presència de suro verd.
Les condicions en que els fardos són apilats i protegits (clima de l'entorn, condicions meteorològiques, aïllament, disposició, etc) són decisives per l'eficàcia del procés i determinen la qüalitat de la massa del suro a produir.
Aquesta fase es considera "crítica" per la possible formació de TCA en planxa, ja que un cop extret de l'alsina surera, el suro és especialment vulnerable a processos de degradació vegetal si l'entorn ambiental és propici (humitat elevada, ras).